Com viatjar sense gastar ni un euro.
Això sembla impossible, oi? Cada dia quan em llevo, és quelcom que m'agrada pensar. Llavors, poso música. Mentre em preparo les torradetes, deixo que la meva neurona doni voltes i voltes a un globus terraqui imaginari, tot escoltant el ritme que sona en aquell moment. Sense anuncis, sense sorolls, poc a poc el lloc que vull va prenent forma. I sempre hi ha de fons el mar.
Avui he anat a Menorca (sense beure cervesa, que ara sembla que tot va lligat)i he baixat a una caleta. He sentit els palets a la planta dels peus, ai! ui! caminant a trompicons fins l'aigua neta i freda. El vent m'ha esgarrifat una mica, m'ha posat la pell de gallina un moment, però de seguida m'ha passat. He estat una bona estona amb els peus en remull fins que la música ha canviat i m'he trobat amb la torrada a la ma refredant-se.
Llavors he pensat: demà aniré a un altre lloc.