Ahir, aprofitant el bon dia que feia, vam sortir de ciutat per anar a fer un volt per admirar el color del mar cap a la banda del Maresme. Coneixem un restaurant-masia a Premià de Dalt (Ca'l Martí) on sempre hem menjat bé i els propietaris són prou amables per parlar amb la clientela mentre van servint les taules igual que els cambrers.
Bé. Aniré a la història. Quan sortíem, satisfets després de dinar, vaig veure una espècie de gallina blanca de forma diferent de com hauria de ser una gallina, cos petit i cuixes grosses, amb unes potes dignes d'un petit falcó, que picava per fora del corral.
Pensant que se'ls hauria escapat (bo i que les ales les tenia molt petites), vaig tirar enrere per anar a dir-li a la mestressa, que estava a la cuina.
- Miri, que he vist una gallina que se'ls ha escapat... vaig començar a dir, però ella em va interrompre
-Només una? doncs n'hi ha cinc.
I eixugant-se les mans amb el davantal, va agafar una galleda que tenia plena de trocets d'enciam i altres deixalles de verdures i va venir amb mi cap a la sortida.
- Veu aquí, veu, veu? m'assenyalava entre les herbes, perquè mirés bé, i efectivament vaig comprovar que hi havia quatre gallines més mig amagades que picaven, i que quan la van veure, una per una van anar a un racó de la xarxa metàl·lica i per un forat que elles mateixes havien fet al terra, al més pur estil de 'lladre escapat de la presó' van tornar a entrar al tancat.
Llavors ella va entrar per la porta del corral i seguida per les gallines, va començar a escampar el contingut de la galleda, i va ser quan es va esvalotar tota la resta de gallines que estaven tancades en un altre lloc, veient com les altres endrapaven.
El meu home mentrestant, ja havia anat a buscar el cotxe a l'aparcament i estava esperant-me com si tingués pressa, com sempre.
La senyora em va explicar:
- Aquestes gallines les tenim aquí a fora perquè si les posem juntes amb les altres, les piquen i les arribarien a matar perquè no són iguals que elles.
- Resulta que nosaltres vam comprar unes quantes gallines amb un gall per fer ous i criar pollastres, però el meu home un dia va anar al mercat i li van vendre dues femelles de gall d'indi i un gall palleric, que ens ha resultat ser un 'torero' i fa la feina que se suposava amb les seves però es veu que no en té prou i també trepitja les gallines normals, i aquestes cinc han sortit així... hem provat de tancar-les, però amb aquestes potes tan fortes que tenen, sempre acaben fent un forat per on sortir, i com que no marxen, doncs les deixem que campin per on vulguin elles. A més, quan les crido jo sempre venen com gossets. El que un dia ens passarà serà que algun dels nostres gossos en farà una de grossa perquè de nit els deixem anar...
En aquell moment em va semblar haver-me transportat a un lloc llunyà de la selva, en mig de feres i sorolls estranys i esgarrifosos (coses de pixapins, ja ho sé).
Li vaig agrair les seves explicacions i tornant cap el cotxe, vaig caure en què no m'havia explicat ni ensenyat com éra el gall palleric...i ara m'estic tornant boja buscant per internet a veure si trobo alguna entrada que em mostri aquesta bèstia.
De moment, no ho he trobat. Si algú de vosaltres en troba un, li agrairé molt que m'ho ensenyi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario